miércoles, 30 de enero de 2008

Rec


a història en si no és original, però si el tractament formal. Tot comença (i tranquils, que no explicaré gaire més res) per un reportatge televisiu que un càmera i una locutora d’un programa de nit fan al Parc de Bombers de Barcelona. La idea és explicar com actua el cos de Bombers en una nit qualsevol. I l’originalitat rau aquí: que tota la pel.li –que comença com un vertader documental- està vista des dels ulls del càmera, professional i obedient a les ordres de la seva companya (¡Pablo, grábalo todo por tu madre!").

A la pel.licula hi ha por, hi ha sang, hi ha crits, hi ha nervis, hi ha tensió, hi ha ensurts, hi ha corredisses, hi ha foscor, hi ha un batec accelerat dels cors, hi ha un misteri que flota en l’ambient des que els dos bombers i els dos membres de l’equip televisiu entren a la casa de veïns , alertats per uns espaorosos crits i cops que fa una veïna del segon. Al replà de l’entrada es troben la resta de veïns expectants. Amb ells viuran una experiència inenarrable: dos policies nacionals, un matrimoni d’ancians, una família de xinesos (pare, mare i fill) , una dona amb la seva filla petita; un vell efeminat i el president de l’escala. I a partir d’aquí, la sorpresa, la por, l’angoixa i el neguit. Voldreu escapar, voldreu córrer, i que tot acabi i no podreu. Perquè la història us haurà enganxat.
Patireu? Potser. Però això voldrà dir que la peli és bona. A mi m'ha agradat.



miércoles, 16 de enero de 2008

Radio

LAURA
Hola, som un grup de batxillerat de l'institut IES La Plana i anem a parlar de la cançó de L'estaca de Lluís Llach , Dani em pots parlar un poc d'ell?

DANI
Bon dia, a vore, Lluís Llach va nàixer a Girona el 7 de maig de 1948 és un músic i cantautor català que va pertànyer al grup dels Setze Jutges i que pot considerar-se com un dels capdavanters de la Nova Cançó. Com a artista compromès amb el seu entorn, ha estat un referent, ja no només musical, sinó també intel·lectual de tres generacions.

LAURA
Gràcies, a continuació l'escoltarem

CANÇÓ L'ESTACA LLUÍS LLACH [4.20]

JENNY
Bon dia, la cançó va ser composta pel cantaautor Lluís Llach el 1968.
Aquesta cançó, s'ha traduït a multitud d'idiomes, en molts llocs es considera autòctona. Va ser composta en plena dictadura del General Franco a Espanya i és una crida a la unitat d'acció per a alliberar-se dels lligaments, per aconseguir la llibertat.
S'ha convertit en un símbol de la lluita per la llibertat.
Com a fet curiós i representatiu alhora de la seva popularitat arreu d'Europa, el sindicat Solidaritat polonès adopta L'Estaca com a himne propi, i ha estat triada com a himne oficiós pel club de rugbi USAP.

LAURA
Gracies Jenny, ara escoltarem una versió de "El último ke zierre"

CANÇÓ L'ESTACA DE EL ELKZ [2:12]

LAURA
Una vegada ja escoltada Dani, em pots dir de que parla la lletra?

DANI
La lletra compta, mitjançant la metàfora del lligament una estaca el treball per la llibertat .
La situació és una conversa que mantenen en un portal al començar el mati on l'"avi Siset" li pregunta al personatge principal.

JENNY
«no veus l'estaca a la què estem tots lligats? Si no aconseguim desfer-la mai podrem caminar»

DANI
i li dóna la indicació que l'única forma d'alliberar-se de la mateixa és mitjançant l'acció conjunta:

JENNY
«Si tirem fort, ella caurà, si jo estiro fort per aquí i tu estires fort per allà, segur que tomba, tomba tomba, i ens podrem alliberar.»

DANI
La lluita per l'alliberament, és dura, no para, no té descans... la recuperació de la dictadura es realitza en cada pausa:

JENNY
«Però, Siset, fa molt temps ja les mans se m'estan escorxant, i en quan la força se me'n va, ella és més gruixuda i més gran.»

DANI
La idea de la conscienciació col·lectiva per a aconseguir la llibertat, per continuar en la lluita es comunica els últims versos. Una vegada mort l'"avi Siset", el protagonista és l'encarregat d'anar comunicant l'esperit d'unitat en la lluita per la llibertat a les noves generacions:

JENNY
«i mentre passen els nous nois, estiro el coll per cantar l'últim cant del Siset, l'últim que ell em va ensenyar.»

LAURA